Tenim a portes festes nadalenques amb tot el que això comporta. Persones amb persones. Poden resultar sensacions positives o no… trobem tot tipus de situacions. És aleshores quan la persona pren especial rellevància i se sent o no significant dintre d’un grup.
És curiós com es col•lapsen consultes d’advocats, psicòlegs i augmenten els subministraments de certs medicaments.. haurien de ser les dates més entranyables i per algunes persones són molt dures de pair.
Les persones quan hem de resoldre temes pendents i no ho fem no deixen de ser llastres que s’arrosseguen. Estem educats a resoldre conflictes assumint la culpa i no afrontant canvis que provoquin ruptures, no volem fer mal i és molt lícit, però .. qui acaba patint?
Sempre em ronda al cap una màxima que no sé si és meva o bé la vaig sentir d’una altra persona: “el que resulta fàcil acaba sent difícil”.
Per tant, entenc que prendre decisions en un inici pot ser molt dur però és una inversió de futur, tan per un mateix com per l’altra persona.
Allargar situacions de difícil convivència acaba repercutint no només en un mateix, sinó a tots els que els envolta, especialment si hi ha menors.
La sensació de la “significança” resulta un fet, un ha de sentir-se responsable i valuós amb allò que un mateix sent i allò que la persona que conviu amb ell/a li fa sentir.
LA SENSACIÓ DE LA “SIGNIFICANÇA”
