A Catalunya es regula aquest concepte en el Codi Civil de Catalunya, essent que es preveu que en cas de dissolució de parella de fet en vida d’ambdós, es pot reclamar una prestació d’aliments a l’altre a fi de poder atendre adequadament a la seva sustentació sempre i quan es doni dins de les circumstàncies que es preveuen a tal finalitat.
Aquesta prestació, tanmateix que en el cas previst per a la dissolució del matrimoni, pot atribuïr-se en forma de capital (béns o diners) o en forma de pensió. No obstant, existeix una diferencia rellevant entre les parelles de fet i els matrimonis en aquest aspecto: en cas de que la prestació d’aliments fos en forma de pensión es limita únicament a una durada de 3 anys, llevat que es fonamenti en la minva de la capacitat per obtener ingresos per tenir atribuïda la guarda dels fills comuns ja que, en aquest cas, es podrá atribuïr la prestació mentres duri la guarda.
El momento en que s’ha d’acordar aquesta prestació (si és per redacció de conveni o pacte de mutu acord) o de reclamar-se judicialment, és aconsellable que sigui en el momento en el que es procedeixi a determinar els altres efectes de l’extinció de la parella de fet i, en tot cas, abans d’un any a partir de la dissolució de la mateixa.
CAP LA PRESTACIÓ D’ALIMENTS ENTRE PARELLES DE FET?
